dilluns, 3 de desembre de 2012

El Twitter no és per a mi


Doncs això, que el Twitter no és per a mi. M'hi vaig donar d'alta fa un parell de mesos si fa no fa i no m'ha acabat d'enganxar.

Reconec la utilitat d'aquesta eina pel que toca a disseminar titulars de forma ràpida. Desgraciadament, per aprofitar aquesta capacitat un ha d'estar-hi connectat permanentment, i això és una cosa que jo habitualment no puc fer (i, de fet, no crec que fes: això de mirar la pantalleta de l'smartphone cada cinc minuts em fa sentir una mica ximplet).

També hi ha alguns twittaires que proporcionen reflexions interessants a través d'aquesta xarxa. El problema és que l'extensió limitada del text redueix molt la possibilitat de fer-hi raonaments o il·lustrar el que es diu, a menys que un afegeixi un enllaç on continuar l'exposició.

De fet, he trobat que el Twitter fomenta precisament el contrari al raonament: l'abús de la consigna i l'eslògan. M'ha decebut l'ús del Twitter com a pura eina propagandística (i estic segur que seguir moltes persones vinculades a la política hi ha ajudat). Jo miro el twitter dos o tres cops al dia i la majoria dels tweets que rebo són pura consigna ideològica. Ni informació, ni reflexió, ni actualitat, només afirmacions sense fonaments i escombrar cap a casa. I aquests tweets poden ser tranquil·lament un 50% de tot el que desfila davant els meus ulls un dia qualsevol. La sensació que tinc sovint és que estic llegit els comentaris dels lectors dels diaris online: intercanvis d'acusacions i nul·la voluntat de dialogar.

I això no és per a mi. No pretenc donar-me de baixa, només mostrar la meva decepció amb aquest mitjà. No sé és que jo he tingut mala sort, si no he acabat d'entendre-hi el funcionament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

S'agraeixen tots els comentaris.